Martí avisa que l’Institut Marquès necessitarà una lesgislació específica

Martí avisa que l’Institut Marquès necessitarà una lesgislació específica

Crear su Sociedad Limitada o Anónima en Andorra ¿Cómo constituir una sociedad andorrana. Cómo formar o crear una nueva empresa en Andorra? La Sociedad andorrana, las sociedades mercantiles en Andorra pueden adoptar la forma de Sociedad de Responsabilidad Limitada (SL) o de Sociedad Anónima (SA). Tanto una como la otra pueden ser constituidas por un solo socio tomando el nómbre de Sociedad Unipersonal. Administradores (SLU) La Sociedad puede tener como Administradores que pueden ser tanto personas físicas como personas jurídicas. En la Junta General se va a nombrar y determinar el sistema de Administración de la sociedad: Administrador único. Consejo de Administración (actuación colegiada) Administradores conjuntos (actuación mancomunada) Administradores solidarios (actuación individual) Capital Social El capital social debe estar pagado por completo antes de la incorporación. La cantidad debe ser depositada con un banco de Andorra en una cuenta designada de incorporación. Después el banco debe publicar un certificado especial, dirigida al notario designado, responsable de finalizar trámites de la constitución. Para una SL el Capital Social mínimo es de 3000€ y no hay límite para el máximo del capital para este tipo de sociedad,, de SA es de 60.000€. Sede Social Una Sociedad de Andorra debe tener la Sede Social en el territorio Andorrano.

La legislació per a la implantació de l’Institut Marquès al país ha d’anar més enllà del conveni sobre drets humans i biomedicina, ja que «només amb el Conveni d’Oviedo no n’hi ha prou». Així ho ha defensat avui davant del Consell General el cap de Govern, Toni Martí. 

Martí avisa que l'Institut Marquès necessitarà una lesgislació específica El nou text no ha de contradir "les bones pràctiques mèdiques ni les normes internacionals"

Martí avisa que l’Institut Marquès necessitarà una lesgislació específica El nou text no ha de contradir «les bones pràctiques mèdiques ni les normes internacionals»

La legislació per a la implantació de l’Institut Marquès al país ha d’anar més enllà del conveni sobre drets humans i biomedicina, ja que «només amb el Conveni d’Oviedo no n’hi ha prou», tal com ha destacat el cap de Govern, Toni Martí, que ha afegit que aquesta legislació no ha de contradir «les bones pràctiques mèdiques ni les normes internacionals» i, a més a més, també ha de «reconfortar el model institucional». També ha recordat als consellers generals que la legislació que es desenvolupi serà aquella que el Consell General «vulgui» i ha destacat que no podria donar gaires detalls sobre la negociació per qüestions de confidencialitat. De moment, hi ha entre les dues parts un «acord d’entesa» i Martí s’ha mostrat convençut que l’Institut Marquès s’acabarà instal·lant al país.
L’arribada al país de l’Institut Marquès estarà supeditada no només a la signatura del Conveni d’Oviedo sinó també a un desplegament legislatiu sobre la biomedicina que, en tot cas, serà la legislació que el Consell General vulgui, tal com ha respost el cap de Govern, Toni Martí, a una pregunta del conseller general liberal Ferran Costa sobre aquesta institució en la sessió de Consell General celebrada aquest dijous.  
 
Així, Martí ha concretat també que amb el Conveni d’Oviedo «no n’hi ha prou» ja que és massa «genèric» i que, per tant, caldrà una legislació complementària que, en tot cas, no ha de contradir «les bones pràctiques mèdiques ni les normes internacionals» i, a més a més, ha de «reconfortar el model institucional». És més, Martí ha insistit que «no es legislarà més enllà» que el que hi ha estipulat als països de l’entorn ni tampoc «del model institucional». A més a més, ha manifestat que «evidentment» se signarà el Conveni d’Oviedo però que amb la legislació que s’impulsi es podria donar suport a altres empreses biomèdiques més enllà de l’Institut Marquès, que s’ha mostrat convençut que s’acabarà instal·lant al país.
 
Costa ha destacat que el fet que una institució del prestigi de l’Institut Marquès s’instal·li al país és «una bona notícia» i ha lamentat que el conveni sobre drets humans i biomedicina no s’hagi signat malgrat que fa mesos que el Comitè Nacional de Bioètica va posar sobre la taula aquesta necessitat i considera que si això s’hagués fet s’hagués evitat una situació que ha titllat de «sainet». I creu, a més, que aquest afer «no s’ha gestionat de la manera correcta».
 
Precisament la signatura del conveni ha estat també protagonista d’una altra pregunta adreçada pel mateix Costa al Govern relativa a l’esmentat comitè. En aquest cas, el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany ha destacat que s’està estudiant, que aquest estudi pot ser més llarg del compte i que en principi no es faran esmenes de caràcter general. També ha remarcat que això fa que encara no hi hagi una data per a l’adhesió i ha demanat que li donin «100 dies de gràcia» després d’un any que ha qualificat com d'»atípic» arran de la marxa de l’anterior titular de Salut.
 
Tercer pagador
A l’últim i en relació a una pregunta de la consellera del PS Rosa Gili sobre la implantació del règim del tercer pagador, Álvarez ha respost que s’està «estudiant» i que la voluntat és anar-ho implementant de «forma gradual» ja que ha remarcat que cal avaluar, per exemple, l’adaptació informàtica per poder-ho dur a terme i també qüestions que puguin estar lligades al Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS). Gili ha insistit que és important que es faci precisament perquè hi ha persones a les quals se’ls fa difícil avançar uns diners per un acte sanitari encara que després els diners li siguin retornats i ha destacat que a països com França està funcionant sense problemes.  
També ha recordat als consellers generals que la legislació que es desenvolupi serà aquella que el Consell General «vulgui» i ha destacat que no podria donar gaires detalls sobre la negociació per qüestions de confidencialitat. De moment, hi ha entre les dues parts un «acord d’entesa»

Així, ha concretat també que amb el Conveni d’Oviedo «no n’hi ha prou» ja que és massa «genèric» i que, per tant, caldrà una legislació complementària que, en tot cas, no ha de contradir «les bones pràctiques mèdiques ni les normes internacionals» i, a més a més, ha de «reconfortar el model institucional». És més, ha insistit que «no es legislarà més enllà» que el que hi ha estipulat als països de l’entorn ni tampoc «del model institucional». A més a més, ha manifestat que «evidentment» se signarà el Conveni d’Oviedo però que amb la legislació que s’impulsi es podria donar suport a altres empreses biomèdiques més enllà de l’Institut Marquès, que s’ha mostrat convençut que s’acabarà instal·lant al país.

Costa ha destacat que el fet que una institució del prestigi de l’Institut Marquès s’instal·li al país és «una bona notícia» i ha lamentat que el conveni sobre drets humans i biomedicina no s’hagi signat malgrat que fa mesos que el Comitè Nacional de Bioètica va posar sobre la taula aquesta necessitat i considera que si això s’hagués fet s’hagués evitat una situació que ha titllat de «sainet». I creu, a més, que aquest afer «no s’ha gestionat de la manera correcta».